Actituds, transmissió i usos lingüístics dels tàtars de Crimea

[cat] El poble tàtar de Crimea va patir una deportació l’any 1944 i va viure a l’exili fins a l’esfondrament de la Unió Soviètica. El cas d’una llengua que s’hagi esvaït del territori històric i no hi hagi tornat fins al cap de mig segle com a llengua minoritzada és únic a Europa i no se’n documenta cap de semblant a banda de l’hebreu, amb la gran diferència que l’hebreu es va reimplantar al seu territori històric com a llengua estatal dominant. Aquest treball aborda la transmissió lingüística intergeneracional del tàtar de Crimea. Per mitjà d’un estudi quantitatiu amb 572 enquestes sociolingüístiques recollides a Crimea la primavera de 2011 i de la pròpia observació de la realitat crimeana, l’estudi analitza els usos lingüístics, les actituds i la dimensió identitària dels tàtars per avaluar-ne el grau d’interrupció de la transmissió lingüística. L’absència de dades demolingüístiques fiables per al tàtar de Crimea i per a bona part de les llengües mitjanes i petites de l’espai postsoviètic fa que resulti imprescindible recórrer a dades quantitatives i qualitatives pròpies si es vol avaluar el grau de substitució lingüística en una zona concreta. A banda d’això, les dades dels censos oficials i de les principals obres de referència en matèria demolingüística presenten un biaix molt marcat que deriva d’una greu confusió terminològica que s’arrossega des de mitjan s. XIX: la interpretació del terme rodnoi iazik (llengua nativa). El fet que aquest concepte s’entengui habitualment en l’àmbit postsoviètic com a llengua materna, amb tots els equívocs que planteja aquest terme, fa que no se sàpiga mai si es fa referència a la llengua inicial, la llengua habitual o la llengua en què es té més competència. Vistes les dades de què disposem i, sobretot, després de confrontar les respostes a la pregunta sobre rodnoi iazik amb les respostes sobre llengua inicial i usos, creiem que la interpretació correcta del concepte és llengua d’identificació. D’aquesta manera, doncs, les dades demolingüístiques de l’espai postsoviètic ...